Començar qualsevol introducció a l'idioma amb l'alfabet i la pronunciació alemanyes és sensat: fins que no escolteu com sonen les paraules i no enteneu les regles de lectura, fins i tot el lèxic conegut us semblarà incomprensible. La bona notícia és que l'alemany es llegeix de manera previsible i hi ha poques regles bàsiques.
L'alfabet i les lletres alemanyes
L'alfabet alemany es basa en les mateixes vint-i-sis lletres llatines que l'anglès, de manera que aprendre-les des de zero no és difícil; el més important és memoritzar els seus noms alemanys per poder dictar una paraula lletra per lletra. A continuació, es mostra l'alfabet alemany complet amb la pronunciació dels noms de les lletres, inclosos els umlauts ä ö ü i ß. Feu clic a qualsevol lletra per escoltar com sona en alemany:
És el punt de partida ideal per a un principiant: l'alfabet proporciona una base per llegir la transcripció i per a tot l'aprenentatge posterior, l'ordre del qual s'explica detalladament a la guia Alemany des de zero. Un cop domineu les lletres, ja podreu llegir lentament paraules senzilles.
Umlauts, ß i sons complexos
El que diferencia la grafia alemanya de l'anglesa són els umlauts ä, ö, ü i la lletra ß (Eszett). Els umlauts canvien el so de la vocal i no es poden ignorar: «schon» i «schön» són paraules diferents. L'Eszett ß es llegeix com una «s» sorda i apareix després de vocals llargues. Les combinacions de lletres amb els seus sons estables requereixen una atenció especial: sch es pronuncia com «sh», ch després d'algunes vocals produeix un «kh» característic, ei es llegeix com «ai», eu i äu com «oi», i ie com una «i» llarga. Aquestes combinacions cobreixen la majoria de paraules que a primera vista semblen «incomprensibles», i val la pena analitzar-les primer.
Regles de lectura i transcripció
La principal comoditat de l'alemany és que, en la seva major part, es llegeix tal com s'escriu: un cop aprengudes les regles de lectura de combinacions de lletres i acostumat a l'accent (que normalment cau en la primera síl·laba de l'arrel), podreu pronunciar correctament paraules desconegudes. La transcripció és menys necessària que en anglès, però al principi ajuda: a Memofluent, cada paraula té una transcripció i un context, de manera que la pronunciació i el significat es reforcen junts. Proveu-ho:
Preguntes freqüents
Quantes lletres hi ha en l'alfabet alemany?
Vint-i-sis lletres llatines principals més tres umlauts —ä, ö, ü— i la lletra ß. Els umlauts i la ß normalment no es consideren lletres separades, sinó signes especials.
Cal aprendre la transcripció?
No és estrictament necessari: l'alemany es llegeix segons les regles. Però al principi, la transcripció ajuda a no fixar una pronunciació incorrecta.
Com es llegeixen els umlauts ä, ö, ü?
Canvien el so de la vocal i són importants per al significat: «schon» i «schön» són paraules diferents. ä és proper a «e», ö i ü són sons sense un anàleg exacte en català, s'han d'escoltar.
Com es llegeix la lletra ß?
Com una «s» sorda. Es troba després de vocals llargues i diftongs, per exemple, a la paraula «Straße» (carrer).
On cau l'accent en les paraules alemanyes?
Normalment en la primera síl·laba de l'arrel. En préstecs i algunes paraules amb prefixos hi ha excepcions, però la regla bàsica funciona en la majoria dels casos.
Comentaris
0 ·